Sis-cents anys després de la seva mort a Gwened (Bretanya), la figura del dominic Vicent Ferrer encara provoca passions oposades. L’activitat política de Ferrer, en concret la seva posició a favor de Ferran d’Antequera al Compromís de Casp i el canvi d’actitud respecte a Benet XIII, ja fou motiu de controvèrsia en aquella època i encara ho és ara. Des d’un punt de vista religiós, la seva creença en la vinguda imminent de l’Anticrist i, en conseqüència, la necessària preparació de la població davant la fi dels temps generà més d’un conflicte, però també l’adhesió incondicional de molts sectors socials. Per un altre costat, Vicent Ferrer representa, a les nostres terres, el triomf d’una predicació de masses promoguda pels ordes mendicants. Els sermons vicentins conservats són, efectivament, una mostra representativa d’això, tot i que conserven per escrit i amb molta dificultat el que degué ser la paraula viva del futur sant, potser el que més ens aproparia al seu context real. La canonització de Ferrer, en fi, culmina un procés que comença en vida del propi dominic, voltat d’una aurèola de santedat popular que perdurarà durant segles gràcies a una llarga atribució de miracles de difícil comprovació. Precisament els elements més populars són, al capdavall, els que han quedat gravats en l’imaginari col·lectiu i els que han configurat una figura a mig camí entre la realitat i la llegenda. Els gojos, els miraclets, les festes, les narracions o les representacions iconogràfiques així ho certifiquen.

El congrés internacional Vicent Ferrer: ideologia i pràctica  d’una predicació pretén ser un punt de trobada per a la reflexió sobre molts aspectes de la vida i obra de Vicent Ferrer, desbrossada o no dels additaments acumulats durant generacions. La presència d’especialistes reconeguts en les diverses facetes de l’activitat del sant ens asseguren unes jornades riques i productives, tant per als estudiosos, com per a qualsevol persona interessada en el tema.

Tomàs Martínez

Coordinador científic